Fes-te soci!
News

L’Escoleta de Basilea: Catalanitat i Educació Lluny de Casa

Published on 7 October 2024 under General
L’Escoleta de Basilea: Catalanitat i Educació Lluny de Casa

Entrevista a Marta Moreso al programa de ràdio Sense fronteres, a 3cat.

Programa complet: https://www.3cat.cat/3cat/lalguer-mar-i-campanya/audio/1220220/

Resum: En aquesta entrevista amb Marta Moreso, una catalana resident a Basilea des del 2006, es destaca el seu paper crucial en la promoció de la cultura i la llengua catalana a Suïssa. La Marta explica com va deixar la seva vida a Caldetes, a la costa del Maresme, per establir-se amb la seva família a Basilea a causa d’una oferta laboral del seu marit. Inicialment, el trasllat havia de ser temporal, però les circumstàncies els han fet quedar més temps del previst.

A més de compartir la seva experiència de viure en aquesta regió fronterera entre Suïssa, França i Alemanya, Marta relata com va fundar l’Escoleta, un projecte educatiu en català per a nens catalanoparlants residents a l’exterior. El seu objectiu era preservar la llengua i cultura catalana entre els més joves, que creixen en un entorn multilingüe i multicultural. L’Escoleta ha crescut amb els anys, passant de 7 infants a més de 40, repartits en diferents grups segons l’edat.

Marta també reflexiona sobre la vida a Suïssa, la diferència cultural amb Catalunya, i la importància de la xarxa de casals catalans a l’estranger per mantenir viva la catalanitat i crear vincles entre els expatriats.

(Transcrit per Sonix.ai)

[00:00:06] Kílian Sebrià: Hi ha ciutats del món que tenen un record concret per a molta gent d’aquest país. Si a una part dels catalans, sobretot els molt futboleros d’uns determinats colors, els dius Basilea, els sona a alguna cosa molt especial. Sobretot els més grans, perquè el 16 de maig del 79 el Barça va guanyar-hi la seva primera gran Copa Europea reconeguda. Així que aquella Recopa després va portar moltíssima gent pels carrers de Catalunya, però també molts cap a Basilea. No sé si a la Marta Moreso… Marta, bona nit.

[00:00:43] Marta Moreso: Hola, molt bona nit, Kílian!

[00:00:45] Kílian Sebrià: Et sona això d’entrada? I si el 16 de maig del 79 fos ara, on ets ara? Eres a Basilea o no?

[00:00:52] Marta Moreso: Doncs sí, evidentment que em sonen els colors blaugrana, tant de Basilea com del Barça. Però no, encara no era per terres suïsses. Encara no.

[00:01:06] Kílian Sebrià: Per tant, tu hi has anat més tard que això. Quant de temps fa que ets a Basilea?

[00:01:10] Marta Moreso: Doncs nosaltres ens vam traslladar en família l’any 2006.

[00:01:15] Kílian Sebrià: Molt bé. Doncs mira, queda molt agraït, perquè nosaltres ens vam emportar de Basilea una copa i els hem deixat una altra copa, que és la Marta, que des del 2006 és a Basilea i que ara ens explicarà exactament què hi fa. Per què hi vas anar i, sobretot, què passa amb el català a Basilea?

[00:01:37] Marta Moreso: [Sense resposta clara] [00:01:41] Kílian Sebrià: Tu estaves a Caldetes i dius no? Caldetes no, Basilea. Què passa aquí?

[00:01:46] Marta Moreso: Doncs no va ser tan fàcil com això. Perquè jo, com bé dius, vivia a Caldetes, un petit poble del Maresme. Estava molt bé a Caldetes, treballava a l’escola bressol de la població i estava molt vinculada amb tot el que és el món associatiu d’allà. Formava part, quan era més petita, dels escoltes, i després en l’Associació de Festes, també amb la Colla de gegants. En un moment donat, les coses de la vida van portar a una oferta laboral per part del meu marit i ens vam plantejar si era un bon moment per emprendre aquesta nova aventura. Després de rumiar-ho una mica vam decidir que sí, que endavant, i vam agafar els nostres dos fills, que en aquell moment eren petits, i vam venir cap aquí.

[00:02:44] Kílian Sebrià: Què vau trobar a Basilea?

[00:02:45] Marta Moreso: A Basilea vam trobar que és un lloc especial, perquè aquí, a Basilea, forma part del que és la regió de les tres fronteres: Suïssa, Alemanya i França. Geogràficament està tocant tant a Alemanya com a França i, evidentment, Suïssa. Nosaltres vivim a França, però cada dia per treballar creuem la frontera. Ens considerem transfronterers, i a vegades anem a comprar a Alemanya, tot depèn de la proximitat i el transport. És un lloc molt interessant.

[00:03:36] Kílian Sebrià: I s’hi viu bé? Hi esteu a gust? De fet, ja fa una tirada llarga que hi sou. Què us plantegeu? Aquí us quedareu una mica més o què?

[00:03:45] Marta Moreso: En realitat, quan vam venir, vam venir per quatre o cinc anys per tenir una experiència vital amb els nens petits. I així. I realment va ser un moment en què ens vam plantejar: bé, tornem o ens quedem? Que les coses no anaven massa bé pel nostre país el 2008 i 2009. Hi havia una crisi bastant galopant i vam decidir esperar una mica més. Esperem una mica més, i encara som aquí. Encara esperem una mica més.

[00:04:14] Kílian Sebrià: O sigui, esteu en espera. Esperant més.

[00:04:17] Marta Moreso: Sí, m’ha donat la sensació que estem esperant en un lloc provisional que gairebé ha sigut definitiu durant bona part de la nostra vida. Un lloc. No tinc queixa, eh?

[00:04:29] Kílian Sebrià: No tens cap queixa de res? Ni del clima, ni del fet de no tenir el mar a prop, cap cosa?

[00:04:37] Marta Moreso: Les dades que acabes de dir són recurrents, les subscriuria qualsevol persona que viu al centre d’Europa. Som d’aquests que encara, quan baixem amb l’avió, el primer que fem és mirar si es veu el mar per allà baix. Vull dir que el tenim molt present. La veritat és que sí. I el clima també. El que no havia fet mai durant tota la meva vida d’anar a la platja al mes d’abril o al juny, i que veia els turistes que ho feien i els trobava una mica ridículs fent-ho, doncs he de confessar que ara també ho faig. Quan baixo a Caldetes, el primer que faig és anar a veure el mar i a la platja.

[00:05:13] Kílian Sebrià: Més confessions. Diuen dels suïssos que és el país paradigma de l’ordre, de la netedat, de les coses ben estructurades. La Marta venia d’un país on aquests atributs no sé si ens pertoquen tant. La Marta és més suïssa ara o segueix sent molt mediterrània?

[00:05:33] Marta Moreso: No, no, no, no, no, no, no. La Marta admira aquestes qualitats perquè hi són. És cert que és un país molt, molt endreçat, però continuo sent mediterrània, molt mediterrània. Necessito, quan baixo cap a casa, anar de Festa Major i viure una mica les nostres tradicions i la nostra cultura, que sempre hem tingut molt present.

[00:05:57] Kílian Sebrià: Perquè aquí dalt, on ets ara mateix, com són les relacions humanes? Deies que aquí no hi ha festes majors. Quin tipus de relacions establiu amb la gent?

[00:06:07] Marta Moreso: Jo crec que el clima també configura una mica la forma de ser de les persones i de les comunitats. Aquí, si estàs a l’hivern a menys 5 o 6 graus, o menys 10, tampoc et convida gaire a passejar pel carrer. Les relacions entre les persones potser es desenvolupen més dins de les llars: a casa o bé convides algú, o et conviden. La vida que fem nosaltres mediterràniament, com dèiem abans, és difícil de fer aquí, tot i que evidentment la gent també surt, va al teatre o a prendre una copa en un bar. Però no és el mateix estil que a l’estiu a Caldetes.

[00:06:55] Kílian Sebrià: No és ben bé Caldetes, però d’alguna manera has intentat que s’hi assemblés, perquè a Suïssa són tan respectuosos amb les llengües que potser vas pensar que també ho serien amb la nostra. I vas engegar un projecte que, a més, ha rebut premis, com el Batista i Roca de l’APPEC el 2019. D’això en diem l’Escoleta.

[00:07:18] Marta Moreso: Exacte, l’Escoleta. Quan vaig arribar aquí amb les maletes i amb totes les incògnites del món, amb dos nens petits, la meva professió sempre ha estat l’educació infantil. Vaig pensar: caram, ara que és el torn dels meus fills, vull empeltar-los de tradicions, cultura i llengua. Els meus fills creixeran en una altra cultura i llengua, i sempre he tingut aquesta recança de no poder transmetre aquests valors. Així, el 2009 vam començar amb un petit grup de 7 nens, dels quals 2 eren els meus fills.

[00:08:29] Marta Moreso: Imagina’t, ens trobàvem amb certa periodicitat, i jo encapçalava un projecte per mostrar-los alguna cosa relacionada amb la nostra cultura. Sense voler-ho o evitant-ho, aquest projecte va anar agafant envergadura i s’ha consolidat fins al que és ara: una escoleta amb cinc grups i una mitjana d’uns quaranta nens que aprenen català. Aquests quaranta nens, evidentment, no ens trobem tots junts. Ens organitzem per grups: tres grups de petits, equivalents a P3, P4 i P5 a Catalunya, i dos grups de grans, que ja treballen més amb lectura i escriptura.

[00:09:34] Kílian Sebrià: Des d’aquí hauríem d’aplaudir aquestes iniciatives, són emocionants i engrescadores. A més, aquest cap de setmana, mentre nosaltres passejàvem per l’Alguer, tu estaves a Basilea. I fa uns dies, el cap de setmana passat a Lisboa, es va fer una trobada de casals catalans. Quina és la realitat dels casals?

[00:10:15] Marta Moreso: Els casals catalans són una eina molt bona per als catalans a l’exterior, tant a Europa, Amèrica o Àsia. Intentem fer les coses el millor possible per trobar-nos i també per projectar la catalanitat fora de les nostres fronteres. Però necessitem molt més suport i difusió, tant institucional com des dels mitjans de comunicació. Treballem a pic i pala, des de la bona voluntat. Enguany, la trobada europea ha estat a Lisboa, on compartim prioritats i problemàtiques per millorar la nostra tasca a l’exterior.

[00:12:04] Kílian Sebrià: Bé, com a mínim aquí heu tingut aquest altaveu per demanar-ne més. Necessitem més altaveus per fer festa grossa!

[00:12:14] Marta Moreso: No només et demano més altaveus, si no és suficient.

[00:12:35] Marta Moreso: Mira, el racó de la Marta no seria un de sol, sinó que, com et comentava, la singularitat d’aquesta regió dels tres països és interessant. És curiós pensar que en un sol dia pots estar trepitjant tres països diferents, on es parlen llengües diferents, on hi ha cultures diferents, però que estan tots molt pròxims i, en cadascun d’ells, pots descobrir tresors súper interessants. Per exemple, si vas a França, la ruta dels vins d’Alsàcia, el Mercat de Noël, els mercats de Nadal o la Línia Maginot per a la gent que estigui interessada en la història. A la banda d’Alemanya, admirar el paisatge de la Selva Negra és una qüestió sine qua non, s’hi ha d’anar. I a Suïssa, en veritat, la ciutat de Basilea amb el riu al centre també és molt interessant. A més a més, és una ciutat museística per excel·lència. Diuen que és la ciutat de Suïssa on hi ha més museus. És singular el fet de percebre que estàs en tres països diferents però que els pots trepitjar tots tres seguits, potser amb mitja hora de diferència. Travessant el Rin simplement vas canviant de país. Jo penso que és singular aquest fet.

[00:13:54] Kílian Sebrià: Doncs mira, no hem tingut ni mitja hora i hem trepitjat Basilea des de l’Alguer. I hem parlat de la Selva Negra, dels mercats de Nadal, i de Lisboa. Tot això arran d’aquell record que teníem d’una Recopa de Basilea, que nosaltres l’hem tornada. De fet, el millor que tenim cap allà és la Marta Moreso i aquesta escoleta que ella ha creat aquí. Escolta’m, l’enhorabona per l’escoleta! Que vagi molt bé! Gràcies per atendre’ns. Una abraçada molt gran. I visca Basilea!

[00:14:22] Marta Moreso: Visca Basilea i visca Catalunya! I moltes gràcies per fer difusió. Una mica de tot i de tots els que treballem i piquem pedra fora de Catalunya per la nostra llengua i la nostra cultura.

[00:14:33] Kílian Sebrià: Marta, gràcies. Una abraçada.

[00:14:34] Marta Moreso: Una abraçada a tu. Gràcies, Kílian.